Jo no l’espero.

La polèmica visita del papa Benet XVI es una mostra clara del poder que te la religió sobre nosaltres. Jo, que sols crec en les persones i no amb cap religió, opino que aquesta parafernàlia de poder sobre les persones per el fet de tenir una creença determinada no va amb el meu tarannà, i penso ens esclavitza.

Els organitzadors estimen el cost de les JMJ, sense comptar la seguretat, en entre 50 i 60 milions d’euros .

Aquesta visita segons els organitzadors es finança amb donacions dels fidels i d’empreses que per recolzar-la tindran exempcions fiscals del 100%. I aquí hi ha la mare dels ous, als contribuents ens diuen que no ens costa ni un cèntim, però es fals, la visita del papa ens costa 12 milions d’euros, que es el 20% del total que teòricament financen les empreses, a mes el cost de seguretat.

Ja que no estic d’acord amb les politiques de prohibició, tampoc no ho hauria d’estar amb prohibir aquesta visita, però la paradoxa fa que aquesta si que em molesti especialment per el seu cost, i mes en aquest moment de crisi.

Que qualsevol esdeveniment de caràcter religiós, es sufragui amb els meus impostos no ho trobo just, en aquest país en que les lleis les adoptem d’un altre imperativament, ens definim com un país laic, però res mes lluny de la realitat.

La nostre hipocresia ens porta a rebutjar determinades actituds de religions que no ens fem nostres i en canvi no ens mirem el melic.

CATALUNYA PAÍS PETIT

En els darrers temps en aquest petit país (com deia Lluis Llac o en Guardiola) ja no podem veure el campanar veí, ens falta l’empenta del cop de falç que varen captivar a les anteriors generacions, ens falta orgull de ser catalans el “mecagum cony” de l’avi Solei i el cop de puny sobre la taula i les ganes de tirar endavant un país.

La actual crisi econòmica no ens deixa veure mes enllà del present i això es extensible a tots els àmbits. La sanitat, la cultura i l’educació, que son els pals de paller de qualsevol país, però nosaltres no volem invertir en aquest vens, sinó amb tot el que no comporta el nostre desenvolupament personal.

Preferim tenir Mossos d’Escuadra, grans carreteres, trens d’alta velocitat, soterrament de vies fèrries, portades d’aigua d’una a altra banda del país i molts politics, institucions i oficines de l’administració a tenir una bona salut, educació i cultura.

Mesures tant polèmiques com la retallada de la sisena hora o la supressió de guàrdies nocturnes fan que aquest país sigui dia a dia mes pobre.

Si, soc el primer que vol viatjar amb comoditat i rapidesa però, a costa de que?.

De no gaudir de una sanitat i una educació publica?

De no poder compatibilitzar la meva vida laboral i familiar?

Ja se que estem en crisi, però els governants que varem triar per aixecar aquest país sembla que sols pensin en retallar en les despeses mes importants i no incidir en el que realment vol el ciutadà.

Els nostres governants, son els que varem triar i respectarem sempre les regles de joc, però realment pensen amb el bé del país? o sols en el seu seient?.

De fet no em ve de nou, aquesta manera de governar, ja fa anys que predomina, no pensem en el futur del nostre país, sinó que anem arreglant els desperfectes dia a dia.

La nostra classe política realment sap els anhels i necessitats de la gent?, trepitgen el territori i parlen amb els catalans i catalanets de cada indret?.

No tost vivim a Barcelona o la seva area, (es pensen que no hi ha país mes enllà)

La gent de comarques, (que es com ens anomenen) tenim els mateixos drets i deures que a la gran ciutat, però son pocs vots i això ens condiciona. El nombre d’usuaris del serveis de sanitat i educació sols son un nombre i en aquest país petit no existim.